CENTRE D’INTERPRETACIÓ
Textos dels Centre d’Interpretació de la colònia de Borgonyà.
Tenim dispositius mòbils disponibles pels nostres visitants.
01
Benvinguda a la colònia Borgonyà!
Benvinguts a Borgonyà! Us trobeu a la vora del Ter, al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló, a la comarca d’Osona. Aquí, l’any 1895, l’empresa escocesa Coats hi va fundar la colònia industrial de Borgonyà. De la unió amb la catalana Fabra en sorgí Fabra i Coats, una de les empreses capdavanteres al món en la fabricació de fil. Va estar activa en aquest racó del Ter fins a l’any 2000.
Borgonyà és una de les colònies industrials més singulars de Catalunya i un exemple extraordinari del procés d’industrialització que va viure el país durant el segle XIX . La Revolució Industrial, iniciada a la Gran Bretanya al segle XVIII, va canviar el món i les formes de treballar i viure. Durant el segle XIX les colònies del Ter i del Llobregat van tenir un paper destacat en la industrialització catalana.
Durant molts anys aquest edifici on us trobeu va acollir un dels serveis més preuats pels habitants de la colònia: el consultori mèdic. També acollia la residència del metge de la colònia, un espai convertit ara en centre d’interpretació del conjunt.
Gaudiu de la visita!
02
Una colònia escocesa en un riu de colònies
Les colònies industrials són un dels elements més representatius del procés d’industrialització que va viure Catalunya amb dos rius, el Ter i el Llobregat, com a grans protagonistes. Les comarques del Bages, el Berguedà, el Baix Llobregat, el Ripollès i Osona es van omplir d’uns complexos fabrils que eren autèntics pobles nascuts al voltant d’una fàbrica, amb habitatges i serveis per als seus treballadors i treballadores.
El Ter neix a Ulldeter, als Pirineus, a uns 2.400 metres d’altitud i desemboca, després de 207 km, al mar Mediterrani, al municipi de Torroella de Montgrí - l’Estartit. A Osona el Ter serpenteja per múltiples meandres i canvia la direcció nord-sud inicial reorientant-se cap a l’est. Durant el segle XIX el Ter es va omplir de fàbriques i colònies que van transformar aquest territori.
Borgonyà és una d’aquestes colònies, una de les més tardanes, però també una de les més completes i singulars de tota la conca.
Objectes singulars
Rellotge fitxador
Marca Dey Time Registers Limited (Gran Bretanya). Any 1907. Procedència: Museu del Ter
La disciplina del temps és rígida en la nova societat industrial. El treball està regit per uns horaris sotmesos a un control estricte, com mostra aquest rellotge fitxador. Durant els primers anys de funcionament de la fàbrica la jornada era de 64 hores i 30 minuts setmanals. Aquesta jornada es va anar reduint gradualment. L’any 1909 era de 57 hores i 30 minuts. A partir de la famosa vaga de la Canadenca, de 1919, es va passar a treballar 8 hores diàries de dilluns a dissabte.
L’incompliment de les normatives laborals era molt habitual a les fàbriques del Ter. A Borgonyà, però, els horaris s’adaptaven al que marcava la llei i en ocasions fins i tot per sota. Pel que fa als salaris, Fabra i Coats pagava unes setmanades iguals o millors a les fàbriques de la contrada, tot i que amb menys hores de treball. Això feia d’Hilaturas Fabra i Coats una de les empreses amb el preu hora més elevat de les fàbriques del Ter.
Mostrari de fils
Dècada del 1960. Procedència: família Sellarès – Oró
Els fils produïts per Fabra Coats eren d’una gran varietat i d’alta qualitat. Els diferents noms amb que es comercialitzen es trobaven a tots els cosidors. Sovint hem sentit de moltes cosidores que es tractava del millor fil del món. Qui sap... En tot cas, sí que podem certificar que eren dels més reeixits. A banda del servei a la industria del tissatge, els productes de Fabra i Coats es distribuïen mitjançant una gran xarxa de venedors detallistes, sastres, merceries, etcètera que obligava a tenir una extensa xarxa comercial per tot Espanya. A mitjan segle XX, Fabra i Coats tenia 50 viatjants amb automòbil de l’empresa que atenien prop de 50.000 comptes.
Casc de bombers
1Dècada del 1950. Procedència: Museu del Ter
Els incendis era un dels perills habituals de les fàbriques tèxtils. La concentració de borra i altres matèries inflamables feien que a la mínima guspira el foc es produís i s’estengués. També a la colònia hi havia aquest perill i, de fet, un dels darrers incendis que encara avui es recorda es va produir a finals de l’any 1977 al casino.
Així, la prevenció i la preparació contra els incendis era una de les preocupacions principals. Borgonyà, pionera en molts aspectes, també ho va ser en aquest. El millor exemple és el seu cos de bombers. Creat des dels orígens de la colònia, l’any 1909 ja estava constituït per 10 bombers i 8 auxiliars. Tots els bombers compaginaven aquesta funció amb el treball a la fàbrica i eren preparats i equipats per a aquesta funció.
Farmaciola
Dècada del 1930. Procedència: CD Borgonyà
A més de 2.000 km de la seva Escòcia natal, els Coats van construir una petita població on en aquella època no podia faltar un equip de futbol. El van equipar amb els colors del club de la seva ciutat, el blanc i negre, del Saint Mirrent Football Club de Paisley. Eren els orígens a Osona de la pràctica d’un esport que acabaria arrelant.
El camp de futbol actual de Borgonyà es va inaugurar l’any 1924. Amb anterioritat es jugava en un primer camp de futbol proper a la fàbrica. L’any 1895 es va disputar el primer partit a Catalunya entre dos equips de diferents localitats: la Sociedad de Foot-ball de Barcelona, embrió del que l’any 1899 esdevindria el FC Barcelona, i l’Associació de Torelló, formada exclusivament per britànics i treballadors de la colònia que s’estava construint. La crònica d’aquest doble enfrontament es va publicar a El Diluvio.
Material mèdic
Dècada del 1950. Procedència: família Guri - Casamira
Un dels serveis més apreciats i diferencials de la colònia era el sanitari. Gairebé amb el naixement de la fàbrica es va oferir la possibilitat a tots els treballadors i familiars de rebre assistència mèdica. A Borgonyà no era un servei puntual, com succeïa a la majoria de colònies, sinó permanent. Ens trobem en l’espai que durant molts anys va fer de consultori mèdic i casa del metge.
La colònia oferia altres serveis sanitaris. Durant mols anys va comptar, per exemple, amb farmàcia pròpia. També es vetllava per la salut de la comunitat mitjançant el control i anàlisi periòdic de les aigües dels diferents pous existents a la colònia, així com de la llet que produïen les vaques de les cases de pagès veïnes. Un altre servei singular, l’escorxador, també passava controls sanitaris regulars.
Joguina de l’ànec Donald amb llicència Disney
Fabricada a la torneria Vila Soldevila de Torelló. Dècada del 1950. Museu de la Torneria
Joguines com aquesta, fabricades a les torneries de Torelló i la vall del Ges, es podien trobar a l’incipient escola bressol de Borgonyà, coneguda popularment com la casa cuna. Des de l’any 1927 l’empresa oferia aquest servei per als fills de les treballadores, amb preferència per les residents a la colònia. L’any 1952 es va construir un nou edifici per a aquesta funció, buscant un espai més gran i assolellat, al començament del carrer Girona.
Els infants hi podien ingressar un cop la mare es reincorporava a la feina i hi podien anar fins que feien els quinze mesos. Durant aquesta estada, les mares disposaven de dos períodes de mitja hora durant la jornada laboral per l’alletament en una sala condicionada amb aquesta finalitat. Aquest servei va finalitzar l’any 1982. Poc després, en el mateix edifici, s’hi va instal·lar el casal d’avis.
Barret d’uniforme escolar
Dècada del 1950. Procedència: família Sellarès - Oró
Material escolar
Dècada del 1960. Procedència: família Vilà - Puigdemunt
Els Coats van arribar a Borgonyà amb treballadors escocesos per instruir els treballadors locals. Els escocesos, de religió protestant, van arribar amb una mestra per als seus fills. El bisbe de Vic, Josep Morgades, per tal d’evitar una possible expansió del protestantisme, va fundar l’any 1898 una casa escola, portada per les germanes dominiques, amb la finalitat d’instruir els fills dels obrers de la colònia. Des de llavors i durant molts anys, a excepció dels tres anys de Guerra Civil -que hi va haver mestres laics-, un capellà i un mestre s’ocupaven de l’educació dels nens, i les dominiques, conegudes popularment com les Hermanas, de les nenes.
L’any 1969 es va tancar l’escola de nenes i l’educació dels dos sexes es va unificar fins al curs 1979-80, l’últim impartit a Borgonyà sota el control de l’empresa. Els horaris eren diferents als de la resta d’escoles de l’entorn, ja que a Borgonyà s’adaptaven als horaris de fàbrica dels progenitors. Les nenes havien de compaginar l’ensenyament reglat amb les classes de costura.
Estufa
Marca Rayo (Espanya). Dècada del 1930. Procedència: família Guri – Casamira
L’habitatge constitueix un altre dels serveis més característics i apreciats de Borgonyà. De marcada jerarquia, les primeres cases d’obrers es van construir al carrer Escòcia. A continuació, foren aixecades les dels carrers Paisley (ciutat escocesa d’on procedien els Coats), Borgonyà i Coats. Les edificacions d’aquests carrers, les més antigues, tenen la mateixa tipologia: cases en filera, amb façanes a est i a l’oest amb un pati al darrere que tenia una comuna. En total, uns 75 m2 d’unes cases de fisonomia molt britànica.
Durant el segon quart del segle XX hi ha una fase de creixement i consolidació de la colònia. A partir de la dècada de 1940 hi ha un canvi radical en la construcció dels habitatges. S’abandona el sistema de construcció en filera i es passa a una tipologia a base de blocs de 4 habitatges, dos en planta baixa i dos a primera planta. Habitatges igualment amb 3 habitacions, però que ja incorporen un lavabo a l’interior. També és la primera vegada que utilitzen la teula àrab. Aixecats al vessant de la muntanya, els carrers Barcelona i Girona, en són un bon exemple.
03
Evolució de la fàbrica i creixement urbanístic de la colònia
Abans de la construcció de la colònia aquest meandre era ocupat per quatre masies i les seves terres de conreu. L’ermita dedicada a la Mare de Déu de Borgonyà es trobava on ara hi ha l’església i d’ella prové el nom de la colònia.
Els Coats van adquirir els drets de l’aigua l’any 1893 i van iniciar les obres per a la construcció de la fàbrica i els primers habitatges l’any 1894. El 1895 es va posar en funcionament, però el conjunt industrial i residencial va anar ampliant-se durant tot el segle XX. Fàbriques i habitatges estaven separades pel traçat del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà , que travessa aquest indret des de l’any 1879. La zona productiva es troba entre la via i el riu. En aquest àmbit hi trobem també el canal, amb un cabal de 5.000 litres que alimenta dues turbines Francis de 150 CV cadascuna, la màquina de vapor, que tenia 300 CV, i les calderes, la xemeneia, les oficines i un menjador destinat als treballadors.
Tres passos inferiors per sota de les vies connecten la zona industrial amb la zona residencial, formada per conjunts de carrers i habitatges jerarquitzats i serveis com l’escola bressol (anomenada casa cuna), el casino, l’economat, l’església, el cementiri, els jardins i molts altres. Borgonyà va arribar a comptar amb una població de 862 persones l’any 1950.
04
Treballar a la fàbrica a Borgonyà
A finals de segle XIX l’empresa J&P Coats Ltd, de Paisley (Escòcia), que ja distribuïa els seus fils d’alta qualitat al mercat espanyol, decideix construir una factoria pròpia a l’estat i escull l’emplaçament de Borgonyà. La primera nau fou inaugurada a finals de 1895 i un any més tard ja funcionava a ple rendiment amb 385 obrers i obreres. L’any 1903 es constitueix la nova Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats SA, producte de l’associació dels Coats amb el grup català SA Sucesora de Fabra y Portabella i els anglesos The English Sewing Cotton. La nova societat va estar en funcionament a Borgonyà fins a l’any 2000.
Fabra i Coats produïa una gran varietat de fils d’alta qualitat a les seves plantes de Borgonyà, Sant Andreu (Barcelona) i altres. Les marques que comercialitzava eren molt conegudes i apreciades: Cadena, Ancora, Cometa... El pic de producció a Borgonyà es produí a principis de la dècada de 1970 quan sortien 80 tones de fil a la setmana.
A Borgonyà els anys de màxima producció van arribar a treballar un miler de persones. La majoria eren dones, moltes de les quals procedien, durant les primeres dècades de les cases de pagès i pobles veïns i posteriorment de fora de Catalunya. Inicialment la jornada era de 64 hores i 30 minuts setmanals. A partir de 1919 s’instauren les 48 hores setmanals. La fàbrica determinava el ritme de la vida a Borgonyà.
Objectes temàtics – TREBALLAR
Bata de treballadora
Dècada del 1940. Procedència: família Comellas - Mongay
Camisa de treballador
Dècada del 1950. Procedència: família Bujet
Caixa i fils J&P Coats
Principis del segle XX. Procedència: família Comellas - Mongay
Rodet de retort
1970s. Dècada del 1970. Procedència: Dolors Mora
A la fàbrica obrers i obreres vestien segons la seva condició. Els encarregats i obrers amb el vestit blau de mecànic. L’uniforme de les dones, com a gairebé tot el món tèxtil, era també la típica bata blava. A la fàbrica, elles eren majoria i representaven durant tot el segle XX al voltant del 70% del total dels treballadors. En la preparació, els batans i cardes eren portats exclusivament per homes. A l’estiratge, manuars i metxeres, ja hi havia una presència predominant de dones. Al final del procés de filatura, a les contínues, els aspis o els acabats, ja eren una majoria aclaparadora. Aquest paper central de les dones del tèxtil no sempre ha estat reconegut en tota la seva importància i la seva aportació ha estat sovint menystinguda o invisibilitzada.
05
No sortir ni per anar a comprar
Borgonyà és una de les colònies més completes de Catalunya. A banda dels habitatges treballadors de totes les jerarquies, Fabra i Coats va dotar-la d’un conjunt de serveis que la van fer única entre les colònies del Ter: església, escoles per als dos sexes, cooperativa/economat, germandat d’assistència, casino (amb una àmplia programació de teatre, cinema i ball, a banda del cafè), camp d’esports (amb camp de futbol, pistes de tenis...), fonda, barberia, baixador del ferrocarril, oficina de correus, cementiri, escola bressol i els serveis permanents d’un metge i una farmàcia pròpia. Aquest conjunt de serveis feien de Borgonyà un poble industrial autosuficent , inspirat per un paternalisme que tenia el contrapunt de la voluntat de control.
Objectes temàtics – ECONOMAT
Carro de l’economat
Dècada del 1990. Procedència: família Gálvez – Rodríguez
Carnet de l’economat
Dècada del 1960. Procedència: Teresa Parés
Moneda de l’economat
Dècada del 1940. Procedència: Arxiu de l’Associació de veïns de Borgonyà – Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló
Caixa de refrescos de la marca Mirinda
Dècada del 1970. Procedència: Museu del Ter
Balança
Des d’un primer moment, a la fonda que hi havia a la colònia es podien comprar comestibles i begudes. Va ser a les acaballes de l’any 1910 quan es va fundar la cooperativa La Familiar Borgoñense, situada al carrer Borgonyà. La dècada de 1920 va ser de prosperitat i, a banda de comestibles, la cooperativa també disposava d’una carnisseria, ramat, pastures, escorxador, barberia, estanc, telèfon públic i forn de pa. Durant aquesta etapa, La Familiar era més propera a l’esperit cooperativista del moment, però, tractant-se d’una cooperativa de colònia, es trobava sota la tutela de l’empresa propietària. L’any 1958 s’inaugura renovada com a economat i desapareix la denominació de cooperativa, ara ja sota el control complet de l’empresa. Va funcionar com a tal fins l’any 1986.
06
Vida social, control social
La vida a la colònia girava entorn els horaris de la fàbrica. La sirena marcava els torns de treball i les campanes, la vida a la colònia. Una vida on les activitats culturals, d’esport i lleure tenien un paper destacat. Teatre, cant coral, cinema, festes populars, excursions, la pesca o el futbol eren essencials per a la socialització dels veïns. A Borgonyà, bona part d’aquestes activitats es trobaven estructurades per un organisme creat i controlat per l’empresa: el casino. En tot cas, tant a dins com a fora del casino, ja fos la festa de Reis o la cantada de caramelles per Pasqua, la vida bategava com arreu, entremig de rialles i plors, però en el cas de la colònia, sempre sota la mirada i control de l’empresa, representada en alguns moments de la història per la figura singular d’un administrador encarregat dels assumptes relacionats amb la colònia. Tot i aquest control social, a Borgonyà durant la seva història es van produir vagues i conflictes obrers, però amb menor incidència que als nuclis urbans industrials de l’entorn.
Objectes temàtics – CASINO
Llauna i bobina de pel·lícula cinematogràfica
Dècada del 1950. Procedència: Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló
Tocadiscs
Procedència: Arxiu de l’Associació de veïns de Borgonyà – Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló
Entrades de cinema
Procedència: Arxiu de l’Associació de veïns de Borgonyà – Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló
Tauler d’anuncis de les activitats del Casino
Procedència: Arxiu de l’Associació de veïns de Borgonyà – Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló
L’empresa també era proveïdora de lleure a Borgonyà. L’any 1897 ja es va construir l’edifici del Centro Recreativo de Borgonyà. A la dècada de 1920 es va ampliar l’oferta d’activitats i es va constituir una junta per aquest nou projecte, denominat des de 1924 el Casino. Pensat exclusivament per a l’oci, sempre sota la supervisió de l’empresa, en un dels articles dels estatuts quedava clar que: “No se permitirán discusiones sobre política y religión”. El local del Casino aglutinava un espai destinat a cafè, durant molts anys d’ús principalment masculí, i la sala i escenari principals, que acollia representacions teatrals, projeccions cinematogràfiques i balls i festes populars. El Casino també oferia activitats lúdiques, com ara els escacs i el billar, i culturals, com conferències i lectura. L’any 1977 va patir un important incendi i poc després va passar a gestionar-lo l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló com a sala polivalent.
07
Borgonyà avui. A protegir-lo i gaudir-lo!
Fabra i Coats, l’empresa que va marcar tots els aspectes de la vida a Borgonyà, ja no existeix a la colònia. Però la vida hi continua i l’any 2022 prop de 400 veïns viuen en el que és un dels conjunts històrics i patrimonials més importants del Ter i Catalunya. L’any 2013 la Generalitat de Catalunya va declarar Borgonyà com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN); d’aquesta manera se’l considera com un dels conjunts històrics més representatius del fenomen de les colònies industrials que al Llobregat i al Ter van caracteritzar la industrialització catalana.
Els carrers i els edificis de Borgonyà ens parlen d’una història i un patrimoni que s’ha de protegir i conservar. Però, a la vegada, aquest patrimoni és memòria i present, i aquella colònia nascuda a finals del segle XIX de la mà de gent vinguda d’Escòcia ha esdevingut un poble viu que reivindica la seva història.
CONSULTORI MÈDIC
Textos dels consultori mèdic de la colònia de Borgonyà.
08
L’edifici on ens trobem, un conjunt de dos xalets adossats en forma de L que formen una U invertida, de planta baixa i coberta a quatre vessants, es coneix popularment pels veïns de Borgonyà com el consultori mèdic. Un dels xalets, que ara ocupa l’espai de l’exposició, fou destinat a l’habitatge del metge, i l’altre, en què ens trobem ara, era pròpiament el consultori mèdic de la colònia.
Aquests edificis, que ja apareixen en un plànol datat l’any 1912, van fer originàriament altres funcions. Durant la segona meitat del segle XX i fins poc abans del tancament de la fàbrica l’any 2000 es va dedicar a funcions sanitàries.
La porta per la qual accedim avui al consultori mèdic era en realitat la porta del darrere, per on accedien les urgències mèdiques, sovint accidents laborals, i les consultes dels treballadors i treballadores durant la jornada laboral, a fi d’evitar les esperes que podien afectar la producció. Els accidentats que no es podien moure pel seu propi peu eren traslladats amb una llitera de rodes que només arribava fins a l’entrada, ja que no passava per la porta. Avui la podeu veure a la sala d’infermeria.
09
El doctor, com tothom coneixia el metge a la colònia, era una figura destacada. Des de la posada en funcionament de la fàbrica l’any 1895, hi havia assistència mèdica. Durant els primers anys va ser el doctor Medir, no resident a la colònia, el responsable de visitar els obrers sobretot en cas d’accident a la fàbrica. Amb el pas dels anys i l’augment dels treballadors l’empresa es va preocupar per l’excessiu temps d’espera en cas d’accidents i va optar per establir-hi un metge resident. L’any 1920 es va contractar el Dr. Mateu i poques setmanes després el Dr. Querol, instal·lat al conjunt conegut com la farmàcia, un edifici proper al camp de futbol, d’estructura semblant al consultori actual i avui desaparegut. Els doctors Monmany, Clariana, Raureda i Latorre van precedir el doctor Joan Aranda, arribat juntament amb la seva família l’any 1956. Hi va exercir i residir fins a l’any 1974, quan el va substituir el doctor Mullor, que ja no residia a la colònia.
10
Les infermeres en molts casos eren les responsables d’aplicar les cures i administrar el tractament mèdic. El coneixement i la destresa per dur a terme intervencions anava combinat amb la disciplina i el rigor pel control i la gestió dels informes mèdics i la resta de paperassa que s’havia de gestionar. La capacitat d’escoltar i la discreció a l’hora d’atendre els pacients també formava part del seu dia a dia.
Entre tres infermeres es repartien totes les hores del dia. Mentre una feia el torn de matí, de les 6 a les 14 h, la companya feia el de tarda, de les 14 h a les 22 h. Les hores de nit eren cobertes per un practicant. Recordem alguns del noms: la Ramona Casamira, infermera i llevadora des de l’any 1953, que va participar en els parts de moltes veïnes de la colònia; la Consol Bou hi va treballar des de l’any 1969, just acabats els estudis d’infermeria, fins a l’any 1985; i altres infermeres que també van passar pel consultori de Borgonyà com la Teresa Riera i la Dolors Català, així com el practicant Pancracio Cucurella. Prèviament, i tot i no ser infermers, també van tenir cura dels pacients la Mònica Agustí, la Lucinda Pérez i l’Esteve Portero.
11
Sala d’espera
El primer que fem quan anem al metge és esperar. Els residents de la colònia, després de travessar la porta, oberta des de bon matí, accedien a la sala d’espera. Hi havia una vintena de cadires de fusta resseguint la paret, una llar de foc, més aviat decorativa, i una taula central on, des de la dècada de 1960, hi esperaven la Gaceta Ilustrada i l’ ¡Hola!.
Es demanava torn i funcionava per rigorós ordre d’arribada. Quan un pacient sortia del despatx del doctor el següent hi entrava. En cas de necessitat, el pacient es dirigia directament al fons del consultori i es podia adreçar a la infermera. Degut a l’elevat nombre de residents a la colònia, es va ampliar la sala d’espera col·locant cadires al passadís.
12
Despatx del metge
El metge rebia els pacients en aquest despatx. L’espai disposava d’una taula, la cadira del doctor a una banda i dues per als pacients a l’altra. De la paret penjava un optotip per avaluar l’agudesa visual. L’element principal era la llitera. El metge hi examinava l’estat de salut dels pacients. Un munt d’arxivadors, com el que hi ha, contenien l’historial mèdic de tots els treballadors i treballadores que havien passat per la fàbrica.
13
Sala de raigs X
Es té constància que l’any 1951 es va modernitzar l’instrumental del consultori mèdic, i en va destacar especialment l’adquisició d’un aparell de raig X. Els dos vestidors adjunts permetien optimitzar i agilitzar el funcionament de l’aparell, i estalviar la pèrdua d’hores de jornada laboral. El metge era l’encarregat de passar la pantalla als pacients i, en cas de dubte, se’ls feia una placa que es revelava al quartet fosc del costat de la finestra. Cada any, tots els treballadors i treballadores de la fàbrica passaven per la pantalla per ser revisats del tòrax.
La paret que dona a la sala d’espera estava protegida per uns panells per evitar l’expansió de les radiacions.
14
Sala d’infermeria
Era d’accés directe per als treballadors que havien patit algun accident a la fàbrica. Un timbre alertava els sanitaris i de seguida el pacient accedia a la sala d’infermeria. Dos llits, una pica, una autoclau mèdica, un armari amb medicació i la taula de la infermera, amb quatre cadires, era el mobiliari de la sala. Aquí les infermeres completaven les receptes, esterilitzaven les gasses, es feia comanda de medicaments i un munt de tasques relacionades amb el dia a dia del consultori mèdic, tot i que la tasca principal era donar resposta a les urgències.
En els anys de màxima ocupació de la fàbrica, l’any 1973 hi treballaven 986 persones, hi havia una vintena d’incidències diàries. La majoria d’accidents eren a les extremitats, amb la maquinària, sobretot a les cardes, però també hi havia problemes als ulls, ferides provocades pel fil, que s’enrotllava al voltant del dit i podia arribar a ser tallant, o clavament d’estelles.
15
Sala de cures
Després de la visita del doctor, quan era necessari, el pacient passava a la sala de cures on l’atenia la infermera. Aquesta sala tenia una bàscula amb tallímetre i una altra per a nadons, una llitera al centre, una pica al fons i un conjunt d’armaris on es guardaven meticulosament tots els utensilis i medicaments. Al damunt d’un dels armaris hi havia els aparells d’un complet laboratori clínic.
Era la sala en què les infermeres hi feien analítiques, controls de pressió, cures i hi administraven medicaments. També hi visitaven molts nadons i feien revisions ginecològiques a les treballadores. Tot i així, quan es tractava d’embarassos derivaven les pacients a la llevadora de la colònia, responsable de fer-ne el seguiment fins al moment del part el qual, si no hi havia complicacions, es feia a casa.
16
Aquesta era la porta d’accés principal al consultori on, durant la setmana, sempre hi havia personal sanitari. La porta s’obria a les 8 h del matí, tot i que les infermeres hi eren des de les 6h, i es tancava a les 10 h de la nit. Per aquí accedien al consultori els residents de la colònia quan no treballaven.
